Les actuals metròpolis contenen múltiples comunitats culturals que demanen mantenir les seves pròpies expressions, a la vegada que volen contribuir, juntament amb els altres, en el futur comú. Les ciutats són i seran cada vegada més gresols d’identitats, de múltiples llengües, diverses tradicions o pràctiques religioses diferents.

Podem observar que una persona ataca a una altra per la seva pertinença a un grup social determinat, per ser d’una nacionalitat diferent, per la seva ètnia, per ser pobre, per no tenir una llar, per la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere, per la seva afiliació política o per tenir una discapacitat. Els discursos d’intolerància s’han arrelat i parteixen de valors predominants en el conjunt de la societat i serveixen per invisibilitzar les causes reals d’aquelles violències que només poden ser percebudes per les seves conseqüències concretes, com la pobresa extrema, la violència de gènere, la segregació espacial o les persones sense llar. Tot això provoca l’aparició de discursos d’intolerància i odi.

Les ciutats i territoris de pau han de fomentar la tolerància i el respecte a la diversitat, així com promoure la convivència i el diàleg. A través de l’impuls de polítiques de cures, orientades a reduir la ‘vulnerabilitat construïda’ i a garantir el respecte dels drets humans.